Actualitat

El centre de creació contemporània La Escocesa transforma la seva activitat en tres eixos de recerca amb l’objectiu de construir eines i solucions per al desconfinament, dirigides tant al sector cultural com a la ciutadania en general.

ART ⇆ TERRITOIRE / ART ⇆ TERRITORI / ARTE ⇆ TERRITORIO
réseau de résidences / xarxa de residències / red de residencias
3 Residències per artistes i/o investigadors/res

Complim un mes de confinament.
A La Escocesa, com a tot arreu, hem traslladat l’activitat a les nostres cases, intentant reubicar-nos en una nova posició provocada per aquesta crisi sanitària.
Intentarem tornar a una nova normalitat repensada, reconcebuda i cuidada, tan bon punt ens sigui possible.
Ens veiem molt aviat!

Entreteixides és un programa que pretén incentivar la creació de continguts al Centre Cívic Can Felipa mitjançant la realització de tallers específics impartits per artistes i productorxs culturals que operen en el context d’Hangar i La Escocesa. L’objectiu de Entreixides és propiciar i assajar metodologies cooperatives i participatives dirigides a públics transversals i transgeneracionals; una multiplicitat de cossos afectats* que refermin i expandeixin el camp d’acció dels tres centres. Per a això, resulta imprescindible tramar aliances i compartir –no només recursos, sinó també línies de pensament i acció– entre institucions còmplices, una labor essencial en la proposta metodològica d’un programa que es fonamenta en la interacció i la convivència.

Amb propòsit de la seva exhibició In the Melting Pot, Emily Thomas presentarà una sèrie d'escultures abstractes i pintures de paret tridimensionals produïdes durant la seva residència artística en L'Escocesa. L'exhibició mostrarà la seva recerca sobre la fàbriques creatives i els desenvolupaments urbans al Poblenou i altres barris postindustrials localitzats dins de Barcelona. Els elements històrics, culturals i socials d'aquests llocs són reflectits en les formes contrastants , els colors i la materialitat dels seus edificis i xemeneies. A través d'un procés d'abstracció i metamorfosi, Emily ha aplicat aquest concepte en el seu treball escultural per a reflectir el sempre canviant sentit de lloc en aquests barris.

El jurat compost per Enric Puig i Alba Feito (La Escocesa), Caterina Almirall (membre de la Comissió de Programes d’Hangar) i Carolina Jiménez (Hangar) ha decidit, entre les 142 sol·licituds presentades, atorgar la Segona Beca d’Escriptura silvestre a Andrea Valdés i nomenar finalistes a Lucía Piedra i Ingrid Blanco.

El jurat compost amb Nancy Garin, Santiago Zabala i Enric Puig Punyet ha decidit triar com a projectes de recerca i experimentació artística La Escocesa 2020 els que es detallen a continuació. La selecció s'ha dut a terme per la mitjana de la puntuació que cada membre del jurat li ha atorgat a cada proposta, al que ha seguit una conversa posterior en cas d'empat. El jurat ha comptat amb l'assessorament d'Oriol Fontdevila com un dels responsables de la plataforma de recerca i formació que s'impulsarà en La Escocesa el 2020.

Pel 2020, La Escocesa impulsa per primera vegada una plataforma continuada de formació i recerca sobre qüestions relacionades amb la lateralitat i l’obsolescència, qüestions que interroguen amb una mirada crítica els grans règims tecnològics dominants —que comporten subjugacions de classe, de gènere i geopolítiques— i imaginen la pràctica artística com a alternativa. Aquesta plataforma, que s’estendrà al llarg d’un any, s’agruparà en blocs temàtics o altiplans: en paraules de Deleuze i Guattari, «una sèrie de moments que vibren sobre si mateixos i que es desenvolupen evitant qualsevol orientació cap a un punt culminant i cap a un fi exterior».

L'artista ens proposa la relectura contemporània de la història de l'Arca de Noè, el del vaixell construït per Noe sota les ordenis de Déu amb la finalitat de salvar del diluvi a la seva família i a les parelles de totes les espècies animals. Darrere d'aquesta narració estan amagades protagonistes anònimes i marginalitzades. Es refereix a les que no van poder aconseguir l'Arca providencial i estar salvades per consegüent de la destrucció. La història contemporània de l'Arca de Noè podria ser la del desplaçament forçat de triades «afortunades ». La resta pereix, en la millor de les ocasions, aconsegueix sobreviure en un espai opressor Qui són? Animals reals o éssers humans quimèrics profundament plens de vida, que no van poder o no van voler pujar al vaixell providencial. La petjada dibuixada que aquestes últimes deixaran serà la clau de aquest Viatge mitger.
El taller explorarà visualment la representació d'aquestes parts d'humanes, en un fresc contemporani i viu.

Pàgines

Subscriure a Actualitat

Membre de:

Fàbricas de CreacióXarxaProd

Amb el suport de:

Ajuntament de BarcelonaGeneralitat de Catalunya - Departament de Cultura

Gestionada per:

Associació d'Idees EMA

En col·laboració amb:

08 Birra artesanaGRAF AgendaRAIMA