Els últims resistents de l'antiga fàbrica narren la seva experiència dos anys després del primer aví­s de desnonament
REMEI BORI. Barcelona

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2697236

�Aquest mat� passejava pel meu barri i no el reconeixia. Tot est� canviant, els carrers, les olors, la gent�. La Josefina Fuentes Bayo i el seu marit regenten el bar Bayo, ubicat al complex industrial de l'Escocesa, al Poblenou de Barcelona. Des del 1923 aquest petit bar acollia els treballadors de la f�brica t�xtil entre jornada i jornada laboral. Des que Renta Corporaci�n va adquirir el complex industrial, el Pere i la Josefina s'han vist immersos en una batalla di�ria per resistir les �pressions� de la immobili�ria. Dos mesos despr�s de la compra del complex fabril, Renta Corporaci�n els va enviar una carta segons la qual els arrendataris havien d'abandonar el negoci. A canvi se'ls oferia 50.000 euros, xifra que el Pere considera insuficient per poder engegar un negoci en qualsevol altra part de Barcelona. Mesos m�s tard, Renta Corporaci�n augmentava la xifra a 250.000 euros i el Pere i la Josefina han continuat renunciant als diners. Demanen a l'empresa que �rebaixin les pressions per poder treballar amb dignitat�.



ELS �LTIMS VE�NS
S�n cinc els inquilins que queden vivint a les cases obreres de l'Escocesa. Tres d'ells ronden els 80 anys i porten pr�cticament tota la seva vida entre els carrers de l'antic Manchester catal�. La Hig�nia Mui�os i la Isabel Gallardo s�n mare i filla, viuen des de fa 30 anys en un pis modest de l'antiga f�brica t�xtil. Asseguren que si les treuen del seu pis no poden anar a cap altre lloc. �Amb els diners que ofereixen de compensaci� no pots anar enlloc amb els preus que hi ha a Barcelona�. I la Hig�nia afegeix: �No vull marxar del meu barri, per anar a qualsevol barri marginal de les afores�. La Isabel, afirma que tot i que de moment no han rebut �pressions econ�miques� perqu� deixin l'habitatge, �la pressi� psicol�gica que suposa viure amb aquesta incertesa els treu qualitat de vida�. A m�s, a causa de l'edat de la seva mare, en ocasions s'ha vist obligada a amagar-li informaci� per no preocupar-la massa. No volen diners, senzillament un habitatge amb les mateixes condicions que el que tenen ara.

UN NAUFRAGI ANUNCIAT
Alg� va definir el que est� passant a l'Escocesa com un naufragi en qu�, els que han enfonsat el vaixell i despr�s han posat els bots salvavides s�n els mateixos. El pintor itali� Marco Noris, feia servir aquesta met�fora per explicar la situaci� dels artistes a la Barcelona actual. L'octubre passat l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) presentava un projecte municipal per tal d'habilitar deu espais en des�s de Barcelona com a espais de creaci� cultural i quantificava en 23 milions la inversi� per rehabilitar aquests espais. Mentrestant, les antigues f�briques de creaci� cultural del Poblenou que estan en funcionament es veuen obligades a tancar per motius de diversos tipus. Segons dades d'Hangar, el centre gestionat per l'Associaci� d'Artistes Visuals de Catalunya (AAVC), durant el 2007 uns 200 artistes han marxat del Poblenou. A l'Escocesa, que va n�ixer com a espai art�stic el 1999, hi quedaran uns deu artistes, dels 60 i 70 que hi havia hagut creant en l'espai de les seves naus. Amb la compra de la f�brica, l'espai de creaci� art�stica es reduir� a dues naus, les destinades a equipaments que passen a ser propietat de l'Ajuntament. Molts dels artistes que hi vivien ja han hagut de fer les maletes. La gesti� de les naus la far� l'Associaci� d'Idees M, que encara est� esbossant un projecte � per a creadors emergents sense mitjans i sense pors�, concreta Merc� Gost, presidenta de l'associaci�. El projecte, que preveu l'autogesti� de l'espai, no est� del tot concretat i est� previst que es posi en pr�ctica durant l'any vinent. L'ICUB, en el transcurs d'aquest any, valorar� que les activitats que es facin siguin al seu parer �mereixedores de l'espai�.
Pl�cido Romero �s un pintor malagueny que fa 25 anys que viu a Barcelona. Explica que el primer cop que va aterrar a la ciutat es va enamorar de la llibertat que es respirava en aquella Barcelona creativa dels anys 80. Romero, que �s membre de l'Associaci� M i t� el taller a l'Escocesa, afirma que en aquesta Barcelona el gran problema dels artistes �s �trobar espais de creaci� a preus assequibles�. I es que com diu Gost: �Barcelona no pot viure de Gaud�, s'ha de potenciar els artistes que comencen i necessiten espais per crear�.