Davant del canvi de model del Centre d’ Art Santa Mònica (CASM), imposat pel Departament de Cultura de la Generalitat, volem manifestar el següent: 

Política de fets consumats

El Departament de Cultura de la Generalitat, lluny d’obrir un procés de reflexió sobre el futur i la millora del Centre d’ Art Santa Mònica, ha actuat amb una política de fets consumats, antidemocràtica, sense un procés previ de debat, consulta i consens amb el sector artístic.
El CASM va obrir el 1989 després d’un llarg procés de reivindicació del sector artístic que es venia impulsant des de l’ inici dels anys 80 com a fruit dels nous plantejaments de política en les arts sorgits de la transició democràtica.
Després de 18 anys de funcionament ininterromput, no es pot canviar de model d’un dia per un altre, sense atendre les necessitats del sector artístic que en el seu dia van generar el sorgiment del CASM. Aquestes necessitats han quedat ara al descobert.
Aquesta improvisació de la Conselleria deixa la ciutat de Barcelona sense cap centre d’art contemporani de referència, en un moment delicat, de pèrdua d’espais expositius per als artistes del país.
Seguint aquesta política de fets consumats, s’ha presentat un centre dedicat al pensament, la ciència i la comunicació on l’art contemporani tindrà una representació mínima, guiada per perfils professionals no procedents del món de l’art.
L’oferiment que es fa d’un nou centre a Barcelona no té cap garantia ni terminis. 

Destrucció de teixit artístic

Interrompre el funcionament de l’únic centre d’art contemporani de Catalunya important, sense assegurar-ne la continuïtat o transició és un acte d’irresponsabilitat política i un nou pas en la destrucció del ja prou malmès teixit expositiu de l’art contemporani a Barcelona, on han desaparegut moltes sales que venien complint una funció complementària. 
Ara per ara, tot i aconseguir el compromís per a un nou centre, trobar l’espai adient i el pressupost necessari amb la precarietat econòmica que reconeix el propi Departament, i culminar el procés fins l’obertura tindria una durada mínima de dos anys. S’obre, doncs, una gran incertesa sobre la pervivència d’una institució imprescindible per a l’ecosistema artístic barceloní i català: el Centre d’Art Contemporani de Barcelona.
Amb aquesta actuació el Departament de Cultura de la Generalitat demostra un profund desconeixement de la dinàmica de l’art contemporani i la manca d’una política pròpia ni específica per a aquest sector. 

Contrari a les Bones Pràctiques a Museus i Centre d’Art

Les pressions al director dimissionari i el nomenament del nou director sense convocatòria de concurs públic menysprea el “Document de Bones Pràctiques a Museus i Centres d’Art” pactat entre les associacions del sector i l’Administració central el 31 de gener de 2007 i que s’ha aplicat en els casos del MNCARS, Museu Picasso, MNAC, Macba i Centre d’Art de Girona. En els dos darrers casos el Departament de Cultura de la Generalitat hi estava implicat.

Aprofitant que encara no existeix el Consell de les Arts.

La llei del Consell de les Arts estableix que la creació d’un nou equipament de caràcter nacional i el nomenament de la seva direcció exigeixen un informe preceptiu d’aquell organisme. 
El Departament ha bloquejat molts projectes, com ara el Pla Estratègic de les Arts Visuals, i convenis de col•laboració econòmica amb molts artistes, companyies i agents amb motiu de la propera instauració del Consell de les Arts. Aquest criteri és arbitrari, ja que en el cas del CASM no solament no s’ha aplicat, sinó que la precipitació dels fets semblen motivats per la propera entrada en funcionament del Consell.

Programa d’instrumentalització política de la cultura i de les arts

La manca de transparència en les declaracions als mitjans del conseller respecte a la naturalesa futura del CASM és patent, tan aviat el presenta com una continuïtat del que ja hi havia, com explica que serà un “dispositiu del govern per explicar la seva política i regenerar l’ideari de les esquerres” (frase textual pronunciada davant els representants del sector), amb una clara instrumentalització partidista de la cultura i els recursos públics. Aquest estat confusionari demostra la poca solvència de l’actuació.

Propostes:

1.  Convocar de manera immediata un concurs internacional per escollir la direcció artística del Centre d’Art Contemporani de Barcelona. La convocatòria ha de seguir les recomanacions del “Document de Bones Pràctiques a Museus i Centres d’Art” pel que fa al perfil i independència dels experts que conformin el jurat.
2. El CASM ha de continuar sent un centre d’art mentre no arribi la inauguració d’una altra seu amb les mínimes condicions per al seu bon funcionament.
3. El Centre d’Art Contemporani de Barcelona ha de gaudir d’una entitat jurídica pròpia i comptar amb suficients recursos humans i econòmics, així com tenir garantida l’ absoluta autonomia de direcció artística que es renovarà periòdicament per concurs internacional.
4. Demanem que es paralitzi al projecte impulsat pel Conseller i s’esperi el dictamen preceptiu del futur Consell de les Arts i, si aquest donés el seu vist-i-plau, la direcció hauria de ser escollida segons el Document de les Bones Pràctiques.
5. Les organitzacions i entitats del sector constituiran un organisme o Comissió de seguiment dels esdeveniments referents al Centre d’Art Contemporani de Barcelona per tal de coordinar esforços i per assegurar que s’acompleix l’objectiu de disposar una institució d’aquestes característiques a Barcelona. A mitjan del proper mes de setembre avaluarem la situació i estudiarem noves actuacions.

L’acceleració dels preparatius per a l’entrada en funcionament del Consell de les Arts és una exigència ferma de la comunitat artística, cultural i de la resta de la societat civil catalana. Ara, amb més raons i arguments que mai, cal assegurar la autonomia de les arts i la cultura contra la seva utilització partidista i interessada.

• Associació Catalana de Crítics d’Art
• Associació d’Artistes Visuals de Catalunya
• Art Barcelona
• Art Catalunya
• Galeries Independents de Catalunya
• Xarxaprod

Barcelona, 21 de juliol de 2008