La Fundació AAVC decideix tancar Hangar
El centre de producció d’arts visuals -situat a Can Ricart- està sotmès a un setge que impedeix l’atenció al públic i l’activitat quotidiana
El patronat de la Fundació AAVC, reunit aquest matí, dijous 21 de desembre, amb caràcter d’urgència ha decidit tancar Hangar fins que no s’aixequi el setge al que està sotmès. La decisió s’ha pres in extremis, després d’una setmana d’infructuoses gestions davant l’Ajuntament de Barcelona per aixecar unes estrictes mesures de control de seguretat, dutes a terme per una agència privada –contractada per 22@bcn- i una dotació de la guarda urbana, que impedeixen l’accés als usuaris i visitants i fan impossible el normal funcionament del centre.
Hangar està situat al recinte de Can Ricart. Des del passat 14 de desembre, dia que es va produir el desallotjament del col•lectiu “la Makabra” que havia ocupat les naus contínues, s’ha construït un mur que divideix la plaça de l’entrada, s’han tancat les portes metàl•liques d’accés al recinte i s’ha aplicat la prohibició de lliure entrada al recinte i a l’edifici d’Hangar.
Situacions surrealistes
Fins aquest matí l’accés a Hangar estava restringit a una reduïda llista de treballadors i artistes residents que havien d’identificar-se mostrant el seu DNI i només es permetia l’entrada simultània a tres persones no incloses a la llista. Aquest matí, l’Ajuntament ha acceptat ampliar la llista però ha anul•lat l’entrada de les tres persones.
Durant aquesta setmana s’han produït diverses situacions “surrealistes”, de prohibició d’accés al recinte a persones no incloses a la llista. Es el cas de Zach Lieberman, un dels software/artistes més prestigiosos i reconeguts del món, resident al Laboratori d'Interacció d'Hangar, que no va poder accedir a l’edifici el dijous 14. Eulàlia Valldosera no va poder entrar a Hangar per veure els espais disponibles per a preparar la seva propera producció que presentarà d’aquí a un any al Palacio de Velazquez de Madrid. Estivaliz Alvarez, de l'equip tècnic d'Arteleku, de viatge per Barcelona, no van poder visitar Hangar aquell mateix dia.
Divendres 15 es va prohibir l'entrada d’un funcionari de la Generalitat que venia a fer una visita relacionada amb l'expedient de declaració de Bé d'Interès Cultural - la única via que resta per preservar integrament el recinte de Can Ricart.
L’artista Raquel Friera, que el passat dilluns 18 es dirigia a Hangar per ser assessorada sobre un projecte de producció, va haver de girar cua al veure negada la seva entrada. Rose Kowalski va anul•lar un càsting que havia preparat pel dimarts 19 perquè la convocatòria era àmplia i els candidats no constaven a la llista de persones autoritzades. Les components de Ràdio Paca, col•lectiu resident a Hangar, han hagut de fer gravacions a un altre indret. Job Ramos, professor de la Facultat de Belles Arts i un grup dels seus alumnes van haver d’escalonar la seva visita a Hangar en grups de tres en tres.
Avui mateix, dijous 21 de desembre, la reunió de la Comissió de Programes d’Hangar -el jurat independent que tria els artistes que obtenen un taller d'Hangar o que formen part d’un programa de residències o intercanvi a l’estranger-, s’ha vist obligat a reunir-se a un bar proper al centre doncs els guardes jurats de l’entrada han prohibit l’accés a l’edifici dels crítics d’art David G. Torres i Martí Manem que havien de presentar un projecte.
El Patronat de la Fundació AAVC ha qualificat la situació de molt enutjosa, doncs perjudica greument l’activitat del centre, impedeix la prestació dels serveis que ofereixen a la comunitat artística i afecta l’estabilitat psicològica de l'equip de treball, col•laboradors i usuaris.
La Fundació AAVC considerarà la reobertura del centre així que s’aixequi el setge i es restableixi el lliure accés a l’edifici sense cap tipus de limitació i impediment,
Espais per a la creació?
El tancament –esperem que provisional- d’Hangar coincideix en el temps amb la presentació del Pla Estratègic de la Cultura. Un document que s’ha hagut de rectificar a corre cuita per situar en un primer pla un “projecte de xarxa de fàbriques per a la creació”, amb la intenció de contrarestar l’impacte dels desallotjaments del col•lectiu “la Makabra” de les naus del carrer Tanger, primer, i de Can Ricart, després. El cas “Makabra” ha convertit en titular periodístic un tema –la manca d’espais per a la creació i les difícils condicions de vida dels artistes- que ja fa temps que es venia denunciant.
L’AAVC, el 30 de setembre de 2004, davant el desallotjament dels artistes de Can Font –al mateix recinte de Can Ricart-, va fer pública una nota de premsa que deia: “amb la desaparició d'aquests espais es culmina una dinàmica d’expulsió dels artistes que s’havien instal•lat a les velles naus industrials en desús del Poblenou. L’any 1996, el primer que es va organitzar Tallers Oberts Poblenou (TOP) seguint l’èxit de la convocatòria de Ciutat Vella, 38 artistes varen obrir els seus espais al públic. L’edició dels TOP del 1998 va arribar al màxim amb 115 tallers oberts. Amb la desaparició, l’any següent, dels espais de Can Saladrigas i “El Submarí” la davallada ha estat constant fins a la darrera edició dels TOP que va tenir lloc el juny de 2002 i que només va comptar amb 55 participants. Des d’aleshores només s’organitza “Hangar Obert” dues convocatòries a l’any de jornades de portes obertes i activitats...”
L'ultima edició dels TOP, del juny de 2006, només va comptar amb 9 participants.
http://www.laescocesa.org/top2006
La nota de setembre de 2004 acabava: “volem cridar l’atenció de l’ICUB sobre la manca d’espais i oportunitats per a la creació i l’emplaça a iniciar decidides i veritables polítiques culturals. Més concretament, l’AAVC reclama la reconversió d’edificis en desús al Poblenou, en el mateix recinte de Can Ricart, Can Saladrigas, l’Escocesa o l’antiga fàbrica Olivartés en espais a preus assequibles per a creadors”.
Un informe recent -elaborat per Hangar - indica que els actuals 12.000 m2 d'espais i tallers d'artistes existents al barri de Poblenou es reduiran a poc més de 2.800 m2 en els propers temps.
Allò que converteix el Pla Estratègic de la Cultura en pura retòrica i propaganda pre-electoral és que no hi consta cap pla d’inversions econòmiques ni cap compromís concret.
Barcelona, 21 de desembre de 2006