El passat diumenge 18 de gener ens va deixar la Mercè Gost i Grifoll, La Cònica, amiga i`germana per a alguns de nosaltres, per a totes i tots companya d'art i de lluites.
La Mercè Gost i Grifoll va ser una de les artistes que l'any 2000 va repoblar i ressuscitar La Escocesa del seu estat d'abandonament. S'hi va instal·lar amb la seva companyia de teatre d'ombres La Cònica/Lacònica i hi va fundar l'Associació d'Idees EMA.
Lluitadora, amb un gran cor i grans ideals, va ser una de les que es va prodigar més perquè L'Escocesa no desaparegués enmig del procés especulatiu del 22@ i que continués com a espai de creació per a artistes.
Amb la Mercè hem compartit acords i desacords, eufòria i desànim, i ens hem barallat, discutit, i fins i tot ens hem ferit. Però també ens hem estimat i hem tingut molts moments de complicitat, serenitat i diàleg.
La Mercè és i seguirà essent-ho, perquè d'artista n'ets fins i tot a la tomba, una artista d'una gran sensibilitat i amb un profund sentit de la bellesa. Una creadora de teatre i d'escena, teixint xarxes, relacions i col·laboracions. La Mercè va viure una vida tant intensa com ho era ella mateixa, enèrgica i veraç, de llums i ombres. Una dona valenta que va assumir el destí de ser ella mateixa fins a les últimes conseqüències.
En Juan Franscisco m'escrivia: "Recordo una reunió amb l'ICUB que estàvem tots dos defensant el projecte de L'Escocesa. Davant nostre en Jordi Martí -anterior tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona-, i no recordo quantes persones més. En un moment determinat de la conversa, vaig començar a tocar-li el genoll per sota la taula, ja que em va semblar que s'inflamava massa amb el seu discurs. Va parar de parlar, em va mirar i davant de tothom va etzibar: Em pots seguir tocant la cama tot el que vulguis, però no penso callar! No ho recordo, però segur que ho va acompanyar d'algun "collons". Així era la Mercè, espontània, visceral i sincera".
En Ricard la recorda així: "La Mercè va posar la seva associació en mans de tots nosaltres per poder aconseguir la nova Escocesa, una gran lluitadora que es va deixar guiar pel cor i la intuïció com a gran artista que era".
En Kike, que no la va arribar a conèixer personalment, li agraeix profundament que "gràcies a ella, la seva dedicació, passió i lideratge, i defensa del projecte de L'Escocesa en els darrers temps difícils, avui no existiria aquest espai tan màgic, que ha volgut recollir el seu esperit de llibertat. I aquest valor, real i simbòlic, per a la defensa i la projecció del treball dels artistes de la ciutat és realment important. Artistes que injustament viuen en una greu situació de constant vulnerabilitat. La contribució que aporta L'Escocesa és ara més necessària i transcendental que mai".
Jo, el servidor que escriu, "el bergamesc" (així era com llegint-me com si fos un llibre obert m'apostrofava afectuosament), mai he tornat a mirar una ombra sense pensar amb ella. Porto amb mi el seu amor, el seu respecte i el seu coratge.
Mercè, titellaire de llums, te’ns seguiràs apareixent entre ombres i reflexos; allà hi seràs, escoltant el nostre silenci i revelant el nostre cor. Gràcies Mercè, tu formes part de L'Escocesa i nosaltres no ho oblidem.
Marco, en nom dels artistes de l’Associació d’Idees EMA de LaEscocesa.
Homenatge a Mercè Gost, diumenge 25 de gener a les 14.00
CIC FASSINA - Centre d’Interpretació del Cava
C. de l’Hospital, 23 - 08770 Sant Sadurní d’Anoia - Barcelona
