Després de la invocació ve el estupre i més tard l'apropiació. Dels dubtes vénen les preguntes i més tard alguna enunciació. Es doblen les veus, hi ha més d'una força que s'apodera dels discursos. Hi ha una bolcada, un tornar, un retrocés (o no) a allò que ens uneix, a aquell foc que ens porta a una llar. Loki, trampós de l'extrem nord, delicat engendro de gegants, mentider que diu veritats s'acosta al foc, cridat pels rituals, a celebrar un convit.

Rituals són i seran sempre un conjunt de regles, unes regles que no són inamovibles, es reinventen, es rescaten, es tergiversen. Altars per als vius, altars per als que vénen al festeig. Els cants s'escolten al lluny i converses a la immediació. Al convit cada un deixa els seus assumptes de costat i gaudeix de copiosos festins.

Vi, pa, veus, més veus i mirades s'apoderen de l'espai.

El director d'orquestra, torna a no ser únic, sinó, múltiple.

PROJECTES

Albert Gironès

Segon Intent es una proposta basada en la recreació d’un esdeveniment històric frustrat explicat pel pare de l'artista: l’intent d’enderroc d’un pont que permet un dels accessos a Valls. Durant la Guerra Civil, abans de la presa de Tarragona per part dels nacionals, els republicans van dinamitar diversos element de la ciutat per tal de dificultar el pas. Van enderrocar carreteres d’accés a la ciutat, el pont del ferrocarril… però la dinamita col·locada al pont de la carretera d’Alcover va fallar i el pont no es va destruir. Actualment, el pont continua sent al mateix lloc. El projecte es basa en un segon intent d’enderroc del pont a través de diferents accions. Rememorant aquest episodi frustrat. Per la presentació a La Escocesa es planteja una conversa informal amb la Maria Armengol, per tal de descobrir perquè els tres intents d’enderroc del pont enregistrats videogràficament en el projecte, van fracassar i com s’haurien d’haver fet per aconseguir l’enderroc; gràcies als coneixements de física aplicada de Maria.  

Roc Domingo

El projecte Trànsit és una investigació sobre les relacions que s'estableixen entre les ciutats de Lleida i Barcelona a partir del flux de gent que viatja compartint cotxe, utilitzant el temps del trajecte com un laboratori. Compartir cotxe sovint suposa compartir el viatge amb desconeguts i no saber gaire bé què parlar. No obstant s'estableix una efímera àgora capaç de generar un espai de confiança i confidencialitat, retallant la distància entre l'amic i el desconegut. En cada un dels trajectes que ha fet Roc, intenta activar i mantenir vives les possibilitats de l'espai compartit, mitjançant la predisposició a la conversa. A l'Escocesa el cotxe laboratori es torna dispositiu i dins s'hi fa accessible part de la documentació de tots aquells viatges realitzats per l'artista.

Helena Vinent

‘Un altre especial de’ és un projecte de Helena Vinent, que es basa en la preparació d’un “especial de cine kinki”. Busca maneres de reinventar davant d'un contingut inamovible al qual ella no té accés de forma completa per la seva situació personal com a persona sorda. Tot allò lligat als diàlegs se li escapa: el que percep dels arguments són quasibé els seus residus. El plantejament no està enfocat des d'una perspectiva cinematogràfica, sinó des d'una perspectiva performàtica, processual, física i fragmentada. Perquè així és com ella entén la seva manera percebre aquest cine, “un fer i desfer”. A l’Escocesa planteja una instal·lació on treballarà durant 10 dies articulant diferents materials. A través de la experimentació, la recreació, les relacions atzaroses, les recerces telemàtiques, el joc i el xoc entre elements especula altres imaginaris i situacions que s’escapen de les formes de transmissió hegemòniques. Es generen altres possibilitats de llegibilitat i altres ficcions com a estratègia simbòlica, política i personal de substituir aquest cine, avançant així en altres llenguatges.

MDMAlab (Gen Lida i Cayetano Truyols)

Instant Church es un dispositiu nòmada i antiproducte que empra la paròdia com a estratègia i que funciona com a temple i espai d’acollida per a activitats de caràcter improductiu capitalment, per fer front a les frustracions que suposa la carença de la espiritualitat en la agenda diaria. Aquest dispositiu es posiciona com a un medi per generar disidència política desde allò que els autors anomenen la espiritualitat alternativa. Adopta la forma i els mecanismes de un refugi per atendre als desamparats del sistema i oferir un sostre contra la intemperie de la secularitat. Manual Destructivo Mítico Ancestral Lab proposen per el Therapeía un acte inaugural sota la premissa de “Gènesi” i una activació de l’espai amb un “mash up” en el qual col.laboraran Joan Pallé (amb el projecte “Una velada romàntica” -tatuatjes en directe- + música i projeccions per Kallax i MDMAlab)

Joana Capella

Guanyar-se el pa, és un projecte de Joana Capella en el que reflexiona entorn a les relacions que s’estableixen a través de una cosa tan bàsica però essencial com el pa. Diuen que la paraula company, o companyia, ve de qui menja del mateix pa. Joana, agafant el pà com a element simbòlic i físic, desplega tot una xarxa de col·laboracions on les relacions prenen el primer pla. A l’Escocesa, juntament amb Noela Covelo, encendran un foc druídric, seguint un ritual Celta, el Tizón, que celebra el solstici d’hivern, i els regals que dona la fusta i el foc, llum i escalfor; Es cuinarà quelcom calent i reconfortant, amb la cuina mòbil de Sociedad 0; i amb l’Alex Solé, han construït uns banquets per poder seure i descansar. Convidant a obrir un espai de trobada, al voltant del foc i del menjar.  Paral·lelament, amb Laura Puigdellivol, intervindran a l’espai polivalent de l’escocesa amb els seus materials de treball, que son el ciment i la farina, amb els que s’hi relacionen com un ritual, en un procés de sanació, on el contacte amb la materia primigenia, i el procés de domini, és potenciador i font d’energia. Durant tot el convit, Joana vestirà la seva indumentaria de treball que Noela Covelo ha dissenyat a mida per ella. Una peça de vestir de gestos i esforços superposats, que presenta al cos que apareix.

Nancy Garín i Aimar Arriola

La seva participació pren forma d'un ritual estès durant tot el dia, amb moments visibles i altres no. El ritual tindrà gestos quotidians, com fer un petit altar, llençar el tarot madrepaz i el tarot errorista, fer te, cremar herbes guaridores, parlar amb la gent ... Sempre en relació i en diàleg obert amb els projectes dels artistes.