Per si volíeu aquells segons nivells d’aprofundiment que ens regalàvem aleshores:

Mantingueu els peus a l’alçada i poseu-vos unes ampolles al dessota fent amb cura el balanceig grinyolenc dels sorollets que els materials nous ens presenten com si fos a l’altura del peu de l’escala o del camí a la drecera fronterera que segueix aquell vespre dels gelats que van de la botiga al congelador de casa i del congelador surten per representar un darrer frec de canvi sobtat de temperatura en direcció a la part de sota de les lleixes dels tendrums plegats i replegats al voltant dels tendons, i no te’m dons. Anem a fer el canvi i no hi proposem més comes. Ve el soroll i s’apropa el pensament, de la mà i del bracet. Encara anem creixent fins que es desfà la fredor i entra un raig per l’escletxa que sempre tindrem. I no és la son.