Resistència a l'Escocesa
Els últims resistents de l'antiga fàbrica narren la seva experiència dos anys desprès del primer avís de desnonament
REMEI BORI. Barcelona
«Aquest matí passejava pel meu barri i no el reconeixia. Tot està canviant, els carrers, les olors, la gent». La Josefina Fuentes Bayo i el seu marit regenten el bar Bayo, ubicat al complex industrial de l'Escocesa, al Poblenou de Barcelona. Des del 1923 aquest petit bar acollia els treballadors de la fàbrica tèxtil entre jornada i jornada laboral. Des que Renta Corporación va adquirir el complex industrial, el Pere i la Josefina s'han vist immersos en una batalla diària per resistir les «pressions» de la immobiliària. Dos mesos després de la compra del complex fabril, Renta Corporación els va enviar una carta segons la qual els arrendataris havien d'abandonar el negoci. A canvi se'ls oferia 50.000 euros, xifra que el Pere considera insuficient per poder engegar un negoci en qualsevol altra part de Barcelona. Mesos més tard, Renta Corporación augmentava la xifra a 250.000 euros i el Pere i la Josefina han continuat renunciant als diners. Demanen a l'empresa que «rebaixin les pressions per poder treballar amb dignitat».
ELS ÚLTIMS VEÏNS
Són cinc els inquilins que queden vivint a les cases obreres de l'Escocesa. Tres d'ells ronden els 80 anys i porten pràcticament tota la seva vida entre els carrers de l'antic Manchester català. La Higínia Muiños i la Isabel Gallardo són mare i filla, viuen des de fa 30 anys en un pis modest de l'antiga fàbrica tèxtil. Asseguren que si les treuen del seu pis no poden anar a cap altre lloc. «Amb els diners que ofereixen de compensació no pots anar enlloc amb els preus que hi ha a Barcelona». I la Higínia afegeix: «No vull marxar del meu barri, per anar a qualsevol barri marginal de les afores». La Isabel, afirma que tot i que de moment no han rebut «pressions econòmiques» perquè deixin l'habitatge, «la pressió psicològica que suposa viure amb aquesta incertesa els treu qualitat de vida». A més, a causa de l'edat de la seva mare, en ocasions s'ha vist obligada a amagar-li informació per no preocupar-la massa. No volen diners, senzillament un habitatge amb les mateixes condicions que el que tenen ara.
UN NAUFRAGI ANUNCIAT
Algú va definir el que està passant a l'Escocesa com un naufragi en què, els que han enfonsat el vaixell i després han posat els bots salvavides són els mateixos. El pintor italià Marco Noris, feia servir aquesta metàfora per explicar la situació dels artistes a la Barcelona actual. L'octubre passat l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) presentava un projecte municipal per tal d'habilitar deu espais en desús de Barcelona com a espais de creació cultural i quantificava en 23 milions la inversió per rehabilitar aquests espais. Mentrestant, les antigues fàbriques de creació cultural del Poblenou que estan en funcionament es veuen obligades a tancar per motius de diversos tipus. Segons dades d'Hangar, el centre gestionat per l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya (AAVC), durant el 2007 uns 200 artistes han marxat del Poblenou. A l'Escocesa, que va néixer com a espai artístic el 1999, hi quedaran uns deu artistes, dels 60 i 70 que hi havia hagut creant en l'espai de les seves naus. Amb la compra de la fàbrica, l'espai de creació artística es reduirà a dues naus, les destinades a equipaments que passen a ser propietat de l'Ajuntament. Molts dels artistes que hi vivien ja han hagut de fer les maletes. La gestió de les naus la farà l'Associació d'Idees M, que encara està esbossant un projecte « per a creadors emergents sense mitjans i sense pors», concreta Mercè Gost, presidenta de l'associació. El projecte, que preveu l'autogestió de l'espai, no està del tot concretat i està previst que es posi en pràctica durant l'any vinent. L'ICUB, en el transcurs d'aquest any, valorarà que les activitats que es facin siguin al seu parer «mereixedores de l'espai».
Plácido Romero és un pintor malagueny que fa 25 anys que viu a Barcelona. Explica que el primer cop que va aterrar a la ciutat es va enamorar de la llibertat que es respirava en aquella Barcelona creativa dels anys 80. Romero, que és membre de l'Associació M i té el taller a l'Escocesa, afirma que en aquesta Barcelona el gran problema dels artistes és «trobar espais de creació a preus assequibles». I es que com diu Gost: «Barcelona no pot viure de Gaudí, s'ha de potenciar els artistes que comencen i necessiten espais per crear».
