La república rarita és un espai de cuina, berenar i imaginació utòpica, on, des de la perspectiva de les dissidències sexuals, desviem els discursos que promouen polítiques autoritàries i repressives que s'aglutinen i justifiquen amb la ideologia de gènere.
La ideologia de gènere és un dispositiu discursiu que ha servit per aglutinar perspectives i polítiques ultra conservadores contra feminismes i moviments de dissidència sexual; una forma de simplificar i caricaturizarlos. És alhora una arma retòrica per activar una contrarevolució; una croada per mantenir l'ordre hegemònic del gènere i la sexualitat que prescriu els usos dels cossos per a la producció i la reproducció. La ideologia de gènere és part de la volta conservadora que estan tenint les polítiques neoliberals en el món, que no contentes amb retallar i privatitzar el públic, volen re-privatitzar i fer més eficient el privat. No obstant això, la ideologia de gènere no és una invenció del tot nova, es construeix en les bases d'un vell i poderós dispositiu de la teologia cristiana inventat per primera vegada al segle XII: la sodomia, una arma que va ser usada (entre d'altres molts dels seus fins) per fabricar les causes justes del colonialisme espanyol a Amèrica, argüint que calia acabar amb el nefand pecat sodomítico dels incivilitzats indis.
En el cas de Colòmbia (en el qual inicialment se centra aquest projecte) els moviments que diuen estar en contra ideologia de gènere es van consolidar i van organitzar en el marc del plebiscit que confirmaria els diàlegs de pau entre les FARC-EP i el govern. Com campanya pel NO al plebiscit van construir i van difondre una mena de distopia de país, en què suposadament la ideologia de gènere s'imposaria constitucionalment amb l'acord de pau assolit (després de més de cinquanta anys de guerra), obligant al poble i en particular a la infància a trans-homosexualizarse. Després que va guanyar el NO en el plebiscit de per la pau, líders conservadors del país van sol·licitar treure la ideologia de gènere dels acords, el que per a ells significava reconèixer a les dones únicament com a víctimes de la guerra, però no crear les condicions legals per a la participació política, ni l'accés a la terra de les dones en el postconflicte, i menys encara reconèixer a la població LGBTI, com sí es feia amb l'acord original. A més aquests líders van demandar treure també la reforma rural que es va negociar en els diàlegs. Els canvis que van sol·licitar als acords de pau eren punts clau de les raons de l'origen i la prolongació d'aquest conflicte. Així, la sexualitat pecaminosa o desviada, en un context arrelat en el colonialisme, torna a ser justificant per preservar la guerra.
Aquest projecte sorgeix del desig desviat d'imaginar aquesta distopia de nació des del punt de vista de la dissidència sexual i de gènere, per construir una utopia molecular, una ficció de re-pública rareta, on es foradin i desplacin les fronteres del règim heterosexual, on es qüestioni la seva veritat, i sobretot on crear una plataforma per resistir a la contrarevolució de la ideologia de gènere. Per això convoquem una sèrie de trobades en format de onzes, un berenar colombiana, en què arepearemos, menjarem les nostres arepas, beurem, parlarem i imaginarem col·lectivament la re-pública rareta. Es convida a participar d'aquestes trobades a persones immigrants i a totes aquelles que se sentin en perill per l'amenaça bèl·lica de la ideologia de gènere i que vulguin pensar col·lectivament en formes de subvertir els seus discursos.
