La Escocesa és un centre artístic en desenvolupament que s'inscriu en un antic recinte industrial parcialment convertit en ruïna: l'estat d'alguns dels seus espais remeten al pas del temps i a les múltiples accions que ho han ocupat, les efectuades i les silenciades.

Recreant ruïnes parteix d'una premissa senzilla: els artistes residents en La Escocesa, que formen part de la seva obertura cap al futur, que construeixen col·lectivament un projecte artístic a través d'un espai de convivència, imaginen múltiples formes de recrear les ruïnes que els emboliquen. Reinterpreten, en aquest sentit, el potencial poètic i temporal de la ruïna i, en fer-ho, imaginen un futur no advingut encara. A través d'aquesta acció, s'inscriuen en la potencialitat artística que ja va retratar Marc Augé en referència a la ruïna: els artistes, va escriure, “pressenten que incumbeix a l'art salvar el que hi ha de més preciós en les ruïnes i en les obres del passat: un sentit del temps tant més provocador i commovedor puix que no és possible reduir-ho a història, puix que és consciència d'una manca, expressió d'una absència, pur desig.”

Avui es torna urgent redirigir la nostra mirada a les ruïnes, en un moment en què el present està condensat, desdibuixades les seves projeccions cap al passat i el futur. Les ruïnes, l'existència de les quals depèn de la nostra mirada, emergeixen llavors com una forma de reivindicació del temps. Tal com indica Marc Augé, hem de “tornar a aprendre a sentir el temps per tornar a tenir consciència de la història. En un moment en què tot conspira per fer-nos creure que la història ha acabat i que el món és un espectacle en el qual s'escenifica aquesta fi, hem de tornar a disposar del temps per creure en la història.”

Revisitar les ruïnes no és un exercici de nostàlgia, sinó una escenificació de la incertesa a través del seu anacronisme. La ruïna, “en contra del present, subratlla la presència encara palpable d'un passat perdut i la inminencia incerta del que pot succeir: la possibilitat d'un instant poc corrent, fràgil, efímer, que escapa a l'arrogància del present. Són espais poètics en el sentit etimològic: és possible fer alguna cosa en elles; el seu estat inacabat depèn d'una promesa.”

Visites sota inscripció prèvia en info@laescocesa.org