Joan-Marc Batlle / Ricard Casabayó / Marco Noris / Germán Portal / Plácido Romero / Juan Francisco Segura / Tamara Zaitseva


Dissabte 20 de Setembre / 19.00 h Vernissage
TOP 08 - www.laescocesa.org/top2008
19/20/21 de setembre

La Escocesa
C/ Pere IV 345. Barcelona

Amb motiu dels Tallers Oberts del Poblenou 2008, es presenta a l'antiga fàbrica La Escocesa una exposició que, sota el títol Col·lecció La Escocesa, reuneix els treballs més recents dels artistes que treballen en els espais d'aquesta fàbrica.

Resulta difícil poder trobar un nexe amb el qual poder organitzar un relat expositiu on hi puguin entrar diferents disciplines i diferents maneres d'entendre l'art. I més quan els artistes et venen donats.
El fet de compartir espai podria ser un primer nexe d'unió, però son més les divergències que els punts en comú que hi ha entre aquest grup d'artistes. Cadascun d'aquests membres ve de diferents experiències, formació i procedència. No obstant, una sola cosa hi ha quasi en comú en aquest grup, i es que són tots artistes plàstics; i més concretament, tots, menys un, son pintors. Per tant, apropant-nos cada cop més a un relat plàstic, el conjunt es presenta, per si mateix, amb un format expositiu que podríem anomenar clàssic.

La idea de Col·lecció La Escocesa ve de cercar l'oposat al que m'he trobat, és a dir, de presentar les obres d'aquests artistes com a part d'una col·lecció pública o privada que una persona o ens determinat va reunir en un moment determinat sota un mateix fil estètic. L'opost a no poder escollir els artistes, l'opost a escollir lliurement una idea i les obres que millor l'expressen, en definitiva, l'opost a escollir el que t'agrada i ho vols tenir. M'aturo en aquest punt per dir que he volgut fer una "sel·lecció" de les peces que m'agraden com si d'una meva col·lecció es tractés, tot incloent-hi la meva obra. Diguem que presento del bò i millor de La Escocesa, sota el meu parer. (Crec que aquest podria ser un un subtítol per a aquesta exposició). Tot això que he dit pot semblar una mica extravagant. Però en aquesta feina de comissariar això, com en tot, no sempre podem escollir. O millor, escollim el que més ens agrada dins del que no ens agrada, o del que no ens diu res.

Per finalitzar, tornant de nou als artistes i a les obres, voldria assenyalar de nou l'esperit pictòric o plàstic que hi ha en aquest grup. I més en moments en que la pintura no se sap ben bè si puja o baixa, si es que va baixar o pujar algun dia. És cert que vivim en un temps i en una ciutat on el vídeo i tot el que és nou i es mou, atrau, i ens enlluerna fins a perdre el sentit. Potser, i tot tornant als oposats, la contemplació estàtica que ofereix aquesta exposició a l'espectador, el farà trontollar , o no; o potser el farà veure quelcom que no vol veure, o bè el farà pensar molt en allò que no es veu molt sovint. Mai se sap.

Germán Portal

Barcelona, setembre de 2008