Hora 1: A 3/4 de 9 tancarem portes. (Només obert una mica abans, però el suficient perquè hi passi una persona)
Hora 2: Horari habitual en aquests corriols i/o viaranys, a més d'estrats i planes calmes.
Lloc: L'Escocesa, centre de creació. c/ Pere IV, 345, El Poblenou. Metro: L4 (La Línia groga, la que passa per sota del carrer de Pujades i fins no fa massa feia trontollar totes les cases)
Com cada vegada que hi ha activitat a l’entorn del taller núm. 4 de L’Escocesa, una proposta que funciona en funció de tot l’entorn, de moltes variables i de l’encert en la posició i esfondrament dels moments atzarosos que comporta obrir una porta com aquesta de l’entrada, i tanmateix, no exclou una visualització mental a través de les connexions subterrànies altres, ancestrals i més sòlides que un braç de ferro, un cap de pardals o un capsigrany passejant i olorant les natures mortes de la ciutat urbanitzada, o la dels defores, urbanísticament ordenada per a ser interpretada com a tal, o com qui no vol la cosa, i generant un text aquest, i/o altri, més de text que de contingut, però que en ser transmès, ja té la seva situació en el mapa conceptual i mental de cadascú, com de tots els qui surem durant les estones a les quals en dediquem a cantar la cançó, com no, encara no creada, amb ritme de samba mediterrània, encara sense nom escrit en aquest text, però clarament representada en el cervell del refrany “Cent quintars de carbassa no fan una unça de greix” o “Ceba de nit i gresol de dia, beneiteria”.
La cosa va per aquí, en referència al text anterior, “Moltes lletres i poc suc, també les escriuria un ruc”
Activitats i opcions variables:
1)Ens menjarem un iogurt, caducat o no, amb puntualitat ( amb opció de colorants, colors tints alimentaris, caducats sí o sí, química pura pútrida?)
2)Passejarem pels defores i investigarem per un dia on hi ha tifes de gos*, i si es poden trepitjar, amb la condició que siguin fresques i regalades)
*Tothom sap que les tifes de gos no són d’ells, són un subproducte farumós i tou transmès via intra i subterràniament entre l’amo i el propi subjecte llustrós, aprofitant les canalitzacions (el procés és força complicat però molt alleugeridor) per fer veure que és un altre el qui defeca a la via pública, buidant tal com fa l’agutzil de la història de “S'han deixat les claus sota l'estora” de Manuel de Pedrolo.
3)Per tant, llegirem fragments del llibre "S'han deixat les claus sota l'estora", 1978 (1982) Ed. 62, per posar-nos en precedents de l'agutzil.
Extra:
Enllaç a la tanca publicitària que no menteix. Aquesta és la primera tanca publicitària que no menteix, i que es mostra tal com és: "La tanca publicitària que no acaba de caure"
Enllaç al iogurt psiquedelogique "iogurt#2
