Comença els seus estudis a Corriente Alterna escuela de Artes Visuales Contemporáneas (Lima, Perú) y posteriorment es trasllada a Madrid per continuar estudiant pintura a l’Atelier Madrid i al Museo del Prado com a copista oficial. Un cop acabada l’etapa de desenvolupament tècnic a la capital espanyola, busca explorar nous mitjans d’expressió que aportin a la seva obra pictòrica com ara la instal·lació, els jocs de llums,… D’aquesta manera, poder reforçar el concepte de la seva obra.  Per mitjà de la pintura i l’alteració de la imatge, ens parla dels trastorns socials i emocionals que tothom pateix dins d’un món contemporani de submissió. De tot allò que resulta invisible, avorrit, inconscient col·lectiu. El seu últim treball, Sick Fair, parla de la destrucció de la memòria humana i de com les persones necessiten les xarxes socials i el gran núvol per preservar els seus records. A través d’aquest fil conductor, Daniel mostra una realitat esperpèntica i, al mateix temps, en crea una altra fent el projecte participatiu.