Julia Montilla realitza pràctiques artístiques des de mitjans de la dècada dels anys noranta. Ha gaudit de diverses ajudes, entre les quals, destaquen la beca d’arts plàstiques Fundación Botín, la beca Art per a la millora social de l’Obra Social “La Caixa” o la residència PS1-MoMA. Ha participat en exposicions col·lectives com The Beast is The Sovereign (Museu d'Art Contemporani de Barcelona i Württembergischer Kunstverein Stuttgart), Wunder, Miracles, Art, Science and Religion (Deichtorhallen Hamburg i Kunsthalle Krems) o Narrative in Progress (Plevnik Kronkowska Gallery, Celje), entre altres. Algunes de les seves mostres individuals són El «cuadro» de la «calleja» (Fundació Joan Miró, Barcelona), Los milagros de la voluntad y su fuerza plástica (Centro de Fotografía, Sala del Patio, Salamanca) o Gogo-Arima Erradikalak (Galeria Toni Tàpies, Barcelona). La gènesi de moltes de les seves produccions són fotografia i/o audiovisual, expandint-se, a vegades, cap al camp editorial com es veu en les publicacions que ha fet sobre la importància del mitjà fotogràfic en la programació dels fenòmens aparicionistes en Ezkioga i San Sebastián de Garabandal, o l’assaig Enajenadas. Ilustraciones médicas de la locura femenina en el siglo XIX (Brumaria). La seva pràctica està travessada per l’antropologia, la història de l’art o la història de la medicina. Realitza, eventualment, projectes d’art comunitari en el context de festes populars amb els col·lectius que tenen trastorn mental.
