L’engany De Han Van Meegeren: formes de resistència artística al posfordisme

De 16:00 a 19:30
9/10 Alberto Peral, 10/10 Rafael Camps, 6/11 David Santaeulària, 21/11 Margot Cuevas, 22/11 Daniela Aparicio,
Inscripció prèvia a info@laescocesa.org

A través de l’acte Han Van Meegeren de manipulació del sistema artístic, Daniel Gasol planteja unes jornades posant en crisi les formes de funcionament legitimades per crítics, institucions i mercat, i un estudi de les formes de resistènca artística al postfordisme.

El pintor holandès Hans Van Meegeren, (1889-1947), exposà per primera vegada a la Haya, amb molt d’èxit entre el públic però amb dures crítiques al seu treball, especialment les professor Abraham Bredius. La frustració del artista davant les crítiques va provocar-li una venjança que des de la historia de l’art ha estat llegida com una anècdota, però que des de la pràctica artística contemporània, és llegida com un acte de subversió davant les lleis epistemològiques de l’art, posant en crisis les formes de funcionament legitimades per crítics, institucions i mercat.

Després de l’exposició de Van Meegeren a Holanda i la dura critica realitzada per diversos professionals, destacant-ne la del professor Bredius, l’artista decidí pintar obres basades en J. Veermer, el pintor neerlandès del s. XVII més admirat per Bredius. Durant mesos al 1936, l’artista va aïllar-se en una casa allunyada i pintà una suposada obra de Veermer que va titular “Crist i els deixebles de Emaús”. L’artista és reproduir amb exactitud l’estil de Veermer per a posteriorment mostrar les pintures com a obres recentment descobertes. Al 1937, l’artista introdueix l’obra al mercat a partir d’un il·lustre advocat creant una historia falsa que deia que el quadre va pertànyer a una família holandesa que es traslladà a França i que es veia en la necessitat de vendre-la per la greu crisi econòmica que patia Europa. L’advocat amic de l’artista, va informar a Bredius com a màxima autoritat en l’obra de Veermer, per tal de que verifiqués i autentifiqués per qui havia estat pintat. El professor Bredius afirmà que l’obra havia estat pintada per Veermer i que era una joia amagada que no només va verificar, sinó que va atribuir-se’n el descobriment recomanant al museu Boijmans de Rotterdam que l’adquirís. La historia diu que el professor anava de forma freqüent a estudiar la pintura i que Meegeren anava a veure com l’estudiava per mofar-se’n d’ell. Meegeren animat per l’èxit de la venjança, va decidir pintar altres obres amb el mateix estil just en el context de la caiguda de l’Alemanya nazi al 1945 i després de la guerra, de forma casual, va començar una investigació policial per la troballa de diversos Veermers adquirits per alts preus o de forma irregular sent una de les troballes l’obra pintada per Meegeren a la que Bredius s’havia atribuït el seu descobriment. La policia va determinar que l’obra havia estat venuda per Bredius als nazis i per tant, van acusar-lo de col·laborar a espoliar obres que havien de pertànyer a tresor nacional d’Holanda. La policia va descobrir que Meegeren havia venut diverses obres suposadament de Veermer, sent arrestat i enviat a presó acusat de col·laborar amb els nazis. Al judici l’artista va declarar que lluny de col·laborar amb els nazis els havia estafat ja que les obres eren seves, i per tant no estava menyspreant el tresor nacional d’Holanda. El jutge va decidir que l’artista sota vigilància, fos tancat amb l’objectiu que pintés una altre obra, demostrant així la seva innocència. Pintà “Jesús entre els doctors” i fou alliberat. No obstant, cada vegada que apareixia una suposada obra de Veermer, l’artista era jutjat acusat de frau que acabà en pena d’un any de presó, morint d’un atac de cor 6 setmanes després d’entrar-hi. La historia diu que no podem saber si Bredius va conèixer la noticia, però tenint en compte el gran ressò mediàtic del artista que va causar la situació, és molt probable que el crític s’hagués adonat de la venjança que Meegeren va dur a terme.

Van Meegeren posa de manifest amb aquets acte, com el sistema artístic pot ser manipulat o manipulable per venjança, sent el punt de partida per pensar en les frustracions dels i les artistes en haver de sotmetre’s a unes lleis imposades que converteixen la creació en una carrera de fons repleta de condicionants que causen inquietuds i estratègies que s’apropen més a les maneres de fer d’un empresari que a les d’un artista que empra la seva creació com a forma d’expressió. Aquestes condicions laborals de ritmes estructurats i continuats, són amb les que els/les artistes han de treballar, combinant-se amb l’estudi, la producció o pràctiques que sovint acaben per convertir-se en un acte narcisista on l’artista que provoca malestar personal que poques vegades és compartit, entre d’altres perquè “la feblesa” que se’n denotaria en compartir sensacions, converteixen al artista en un ésser “dèbil” i poc preparat per la vida professional. És per tant una necessitat per molts i moltes artistes, havent traspassat aquest límit que ha afectat a la seva vida quotidiana, que el concepte “treball” sigui revisat i re-humanitzat ja que els/i les artistes acaben entrant en un cicle institucional que pressiona als creadors en formes de fer i desenvolupar-se.

Inscripció prèvia a info@laescocesa.org

*Sessions:

1 - Comunitat
9 Octubre 16:00-19:30
Alberto Peral (director de Halfhouse)
La primera sessió serà destinada a tractar el tema Comunitat planteja com la mecànica capitalista allunya als ciutadans individualitzant-los en subjectes aliens. D’aquesta forma d’existència que posa de manifest la lluita entre ciutadans que no plantegen la quotidianitat des d’allò comú, se’n presenta la paradoxa de que en l’art, treballar amb altres artistes i/o comunitats creatives, és no només un fet sa sinó que necessari.
Mitjançant aquest plantejament A. Peral, director de HalfHouse, planteja de quina manera estructures “institucionals” poden albergar formes de comunitat artística que s’allunyen de les formes de fer agressives imposades per el concepte “professional”.

1h. Xerrada
30 min descans
1h 30 min. Activitat
 

2 - Creació
10 Octubre 16:00- 19:30
Rafael Camps (director d’Ingràvid) 
La segona sessió té la voluntat de repensar la idea de retorn social així com la pràctica artística d’alguns creadors que si ve veuen en la seva feina una forma de resistència, es troben sovint amb formes de fer institucionals que o bé impossibiliten aquestes pràctiques o les dificulten institucionalment. R. Camps platejarà de quina manera la creació sembla que ha d’adherir-se a maneres de fer pròpies d’empreses i discursos polítics que hagin d’adequar les crítiques a un silenci sublim per tal de mantenir-se en el circuit artístic.

1h. Xerrada
30 min descans
1h 30 min. Activitat 


3 - Circuit 
6 Novembre 16:00- 19:30
David Santaeulària (comissari)
La quarta sessió formula de quina manera la creació artística s’ha adherit a formes de fer fordistes que determinen calendaris i temps de fer i pensar, convertint la pràctica artística en una producció en cadena. Així mateix D. Santaeulària també ens parlarà de les dinàmiques institucionals que en l’actualitat desactiven l’art com a eina de transformació així com l’assentament de definicions que presenten i emmarquen fores de fer properes a empreses, com per exemple parlar de “producció artística” en canvi de “pràctica artística”.

1h. Xerrada
30 min descans
1h 30 min. Activitat
 

4 - Propostes
21 Novembre 16:00- 19:30
Margot Cuevas (Bombon Projects)

La tercera sessió planteja una jornada de conclusions ambles que intentarem realitzar una aproximació a maneres de fer i formes de veure l’àmbit creatiu des de la supervivència com a treballadors. M. Cuevas, membre de l’equip de Bombon Projects, compartirà altres formes de fer innovadores a partir del projecte d’una galeria innovadora, per parlar-nos de diferents formes per repensar la idea de mercat i d’economia en l’àmbit artístic.

1h. Xerrada
30 min descans
1h 30 min. Activitat

5 - Dinàmica de grup 
22 Novembre 16:00- 19:30
Daniela Aparicio (psicoanalista)

L’última jornada estableix una dinàmica de grup centrada en les vivències emocionals de cada integrant de la Jornada. Un treball d’apertura a la subjectivitat particular de cada artista en les seves relacions amb la seva producció artística i amb el món en el que viu, serà el cos central amb el que crear un espai temporal de sinceritat, recolzament, empatia per donar visibilitat a relacions més “humanes” entre artistes, apropant la pràctica artística i els/les realitzadors/es de la mateixa a un prisma r d’ajuda i comprensió, retornant al art nocions que són necessàries i han estat substituïdes per formes de fer agressives i violentes.

1h. Xerrada
30 min descans
1h 30 min. Activitat 

*Biografies:


David Santaeulària

Gestor cultural i comissari independent. Llicenciat en Història de l’Art i màster en gestió de patrimoni i en gestió cultural.
Des de l’any 2013 és comissari independent. Selecció d’exposicions: A sense of wonder de Carles Congost, (Centre d’Art Fabra i Coats, a Barcelona; Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona i La Panera de Lleida, 2017 i 2018); Sadurní Brunet. Interiorista, dissenyador, fotògraf i ‘constructor de cielos’ (Museu Comarcal de la Garrotxa, 2018); Jaume Sans, la seducció de les avantguardes (Museu de Mataró, 2016); Fairy tales (Centre Cultural el Casino de Manresa; Tinglado 1, Tarragona; Can Palauet, Mataró i Sala Muncunill, Terrassa, 2014 i 2015); Retrat de l’artista adolescent (Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona, 2014), etc.
De l’any 1997 al 2007 fou director del Museu Comarcal de la Garrotxa i, del 2007 al 2012, responsable de l’Àrea de Creació Contemporània d’Olot on va impulsar dos espais dedicats a les arts visuals (Espai ZER01 i Sala 15) i dues modalitats de beques adreçades a artistes i comissaris.
Ha estat membre de diverses comissions d’avaluació de projectes presentats a beques i premis:  KRTU (2004), EADC de la Generalitat (2005 i 2006), Festival VAD (2006), Sala d’Art Jove de la Generalitat (2007), Festival Maçart (2008), Projectes de Creació en Arts Visuals del Consell Nacional de les Arts Visuals (de 2009 a 2011), Premis Nacionals de Cultura (2009 i 2010), Recerca i Creació Artística de la Generalitat de Catalunya (de 2012 a 2018), Festival Ingràvid (de 2014 a 2016),etc.
Com a ponent o conferenciant ha participat a: Màster en Comunicació i Crítica d’Art- UdG (2004 - 2005); Hangar (“L’estat de les estructures”, 2004); la Panera (“Nous centres, noves perifèries”, 2005); Can Xalant (“Visible-Invisible”, 2006), Fira Justmad (“Producer’s desk”, 2011), Museo San Telmo (“Repensando los museus”, 2016), MACBA - The Museum is closed (2016), etc.


Alberto Peral

Alberto Peral (Santurce 1966)
Licenciado en Bellas artes por la Universidad del Pais Vasco, completando su formación en Arteleku, Donosti. Ha realizado exposiciones en centros  como el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Irish Museum of Modern Art, Hamburger Bahnhof de Berlin etc.
Su trabajo se ha podido ver recientemente en Barcelona en  la galeria Ana Mas Projects ,  ET HAll  o la Fundació Suñol. A su vez es fundador y codirector junto a Sinèad Spelman del espacio Halfhouse desde el año 2009.


Rafael Camps

Nascut a Barcelona, l’11 d’octubre de 1977, llicenciat en Filosofia per la UB ha desenvolupat gran part de la seva vida professional a l’Empordà. En l’àmbit de la gestió cultural ha estat fundador i codirector (entre 2009-2015) del festival Ingràvid (Figueres) havent dirigit prèviament (2004-2008) el seu antecessor Maçart (Maçanet de Cabrenys). En ambdós es perseguia l’objectiu de connectar àmbits i persones de diferents professions, prenent la investigació i la producció artística com a nexe, posant al centre la creativitat.
A partir del 2013, fruit de la seva passió per la gastronomia el va portar a explorar nous àmbits professionals, primer  va passar per la venta d’alimentació ecològica amb la seva germana Sara Camps (Vessana)  i, després, va arribar a esdevenir cap de l’equip de sala de l’Hostal Spa Empúries, en la època en que Rafa Peña (Gresca) dirigia la gastronomia d’aquest emblemàtic hotel.  Aquest pas el porta a obrir portes i ampolles del vi natural, i des de 2017 presideix La Natural, un projecte que combina paisatge, cultura actual i vi natural, i que se sustenta amb la distribució i venda de vi natural del Nord de Catalunya (Rosselló), en l’actualitat un dels millors considerats arreu del món.
 

Margot Cuevas

Margot Cuevas Orteu (Barcelona, 1995) és historiadora de l’art i comissaria independent. La seva línia d’investigació i d’interès es basa en el cos i com les estructures semiòtiques de la biopolítica hi intervenen i l’afecten. Ha finalitzat el màster oficial d’Estudis avançats en història de l’art per la Universitat de Barcelona en el qual ha desenvolupat una investigació teòrica sobre la concepció fenomenològica del cos i la seva vinculació amb la pràctica artística contemporània. Dins de l’àmbit acadèmic també ha sigut editora de la revista universitària Cercle d’Art (Cercle d’Art - Revista d’estudiants d’història de l’Art de la Universitat de Barcelona). Pel que fa a l’àmbit laboral, ha treballat a la Blueproject Foundation dins del camp de la gestió, la producció i la comunicació; actualment treballa a la galeria Bombon Projects. Alhora, realitza una residència d’un any com a comissaria a l’espai Tangent Projects i forma part de la secció curatorial de la plataforma FASE.xyz. 


Daniela Aparicio

Psicòloga Clínica,  psicoanalista.
Llicenciada en Psicologia, Universitat Central de Barcelona. COPC, col·legiada nº 1392.
Treballa amb diferents recursos de la Salud Mental pública i privada i en la formació i supervisió de professionals. Docent d’ACCEP (Associació Catalana per a la Clínica i l'Ensenyament de la Psicoanàlisi).
Psicoanalista AME, membre didàctic del Fòrum Psicoanalític de Barcelona,  de la EPFCL. Membre fundador de l’Espai Freud  participant i coordinant diversos actes.
Membre fundador del grup DIGNIDAD, treballa amb Grups de persones a l’atur (CCOO y COPC).
PUBLICACIONS veure Blog: www.danielaaparicio.wordpress.com


Daniel Gasol

"Aproximar-se a la realitat a partir d'estructures que configuren la base de les nostres societats i per tant la nostra manera de comprendre contextos i relacionar-nos, és un objectiu clar en la meva tasca artística. Intento plantejar projectes que indaguin sobre com es creen diverses realitats socials conformades com a paradigmes hegemònics, posant-les en crisi per ser repensades des d'altres òptiques. Buscant com estableixen els relats oficials, assenyala el poder fàctic com a responsable que especula des d'estructures de pensament, afectant identitat i comportament, convertint-se en hipotètiques llibertats de decisió democràtica. "
Daniel G. qüestiona discursos dominants construïts per poders fàctics sobre identitat, treball, classe o consum que converteixen formes de ficció i / o realitat. Inicia la seva trajectòria combinant investigació i producció artística, indagant sobre els mecanismes que constitueixen narratives hegemòniques. Des del 2016 obté diverses beques com Beca d'Educació P. Juncosa (Mallorca 2016), Beca Inter. ETAC (Mallorca 2016), Beca d'Arts Visuals Casa Elizalde, UNZIP (el Prat de Llobregat 2017) o Beca d'Educació Sala d'Art Jove (2018) entre d'altres.
www.danielgasol.net

 

Membre de:

Fàbricas de CreacióXarxaProd

Amb el suport de:

Ajuntament de BarcelonaGeneralitat de Catalunya - Departament de Cultura

Gestionada per:

Associació d'Idees EMA

En col·laboració amb:

08 Birra artesanaGRAF AgendaRAIMA