El Seminari Performatiu Lògiques d'allò indomiciliat  és una obra d'investigació pedagògico-artística que creua en la seva metodologia de producció a la teoria, la filosofia, i la performance. 

El seu objectiu és generar un espai col·lectiu d'experimentació física i visual al voltant de la noció d'indomiciliat. L'indomiciliat és allò que no té territori fix, domicili, o propietat. L'objectiu és generar un espai col·lectiu d'experimentació física i visual entorn de la noció d 'allò indomiciliat. 

Allò indomiciliat és aquella cosa que no té territori fix, domicili o propietat. L'indomiciliat és allò que només existeix en la seva pura trajectorialitat, de fet, en el seu devenir evanescència. La seva condició és la d'una pèrdida operativa que, en la seva declinació, força-forma el context operant una possibilitat. A partir de les condicions d'un seminari, és a dir, de la figura clàssica acadèmica, la proposta s'emmarca en una obertura col·laboratiu-pedagògica amb aquells que participin al seminari. És a dir, la proposta suposa una obertura al públic, el qual ve a participar del mateix procés de producció del seminari.

Durant el seminari, els assistents obtindràn per una part les eines conceptuals que emmarquen la proposta, basades en les en les filosofies  de Athena Athanasiou, Fernand Deligny, Oskar Hansen i Félix Guattari.

La desposessió, allò aràcnid, i la ecosofia com a eixos oscilitaoris, desde els quals desenvolupar una sèria d'exercicis performatius que permetin una reflexió operativa sobre la pedagogia artística, la generació d'obra performativa, i una reflexió teròric-pràctica respecte la condició de cos i medi-ambient.

Les lògiques d'allò indommiciliat són aquelles formes d'aparèixer que s'inscriuen en allò que he denominat  "unmodeling acting", o desmodelització activa. La hipòtesi del projecte és la desactivació dels domicilis, els motllos configuratius que neixen en la performativitat quotidiana per, a través de la sèrie d'exercicis físics (considerant aqui l'anàlisi i l'intercanvi filosòfic com a part d'allò físic, la ment com a òrgan mòbil) composar zones de desterritorializació i anomia. 

La invitació a la indomilització del propi subjecte (Guattari, Foucault, Badiou) i la construcció del que Fernand Deligny diu "ser en xarxa", és a dir, una subjectivitat sostinguda en l'obertura de la trajectòria. És per això que el projecte és en si un laboratori, una experimentació i una obra. Els participants no només són agents externs sinó que des de si compondran potencials línies de fuga per a la construcció d'aquesta anarquitectura performativa.

Gratuït i es requereix inscripció prèvia a info@laescocesa.org

Aquest seminari existeix gràcies a la Beca de recerca i experimentació artística  La Escocesa 2018.