L’engany De Han Van Meegeren: formes de resistència artística al posfordisme

De 16:00 a 19:30

9/10 Alberto Peral, 10/10 Rafael Camps, 6/11 David Santaeulària, 21/11 Margot Cuevas, 22/11 Daniela Aparicio,

Inscripció prèvia a info@laescocesa.org

A través de l’acte Han Van Meegeren de manipulació del sistema artístic, Daniel Gasol planteja unes jornades posant en crisi les formes de funcionament legitimades per crítics, institucions i mercat, i un estudi de les formes de resistènca artística al postfordisme.

El pintor holandès Hans Van Meegeren, (1889-1947), exposà per primera vegada a la Haya, amb molt d’èxit entre el públic però amb dures crítiques al seu treball, especialment les professor Abraham Bredius. La frustració del artista davant les crítiques va provocar-li una venjança que des de la historia de l’art ha estat llegida com una anècdota, però que des de la pràctica artística contemporània, és llegida com un acte de subversió davant les lleis epistemològiques de l’art, posant en crisis les formes de funcionament legitimades per crítics, institucions i mercat.

Després de l’exposició de Van Meegeren a Holanda i la dura critica realitzada per diversos professionals, destacant-ne la del professor Bredius, l’artista decidí pintar obres basades en J. Veermer, el pintor neerlandès del s. XVII més admirat per Bredius. Durant mesos al 1936, l’artista va aïllar-se en una casa allunyada i pintà una suposada obra de Veermer que va titular “Crist i els deixebles de Emaús”. L’artista és reproduir amb exactitud l’estil de Veermer per a posteriorment mostrar les pintures com a obres recentment descobertes. Al 1937, l’artista introdueix l’obra al mercat a partir d’un il·lustre advocat creant una historia falsa que deia que el quadre va pertànyer a una família holandesa que es traslladà a França i que es veia en la necessitat de vendre-la per la greu crisi econòmica que patia Europa. L’advocat amic de l’artista, va informar a Bredius com a màxima autoritat en l’obra de Veermer, per tal de que verifiqués i autentifiqués per qui havia estat pintat. El professor Bredius afirmà que l’obra havia estat pintada per Veermer i que era una joia amagada que no només va verificar, sinó que va atribuir-se’n el descobriment recomanant al museu Boijmans de Rotterdam que l’adquirís. La historia diu que el professor anava de forma freqüent a estudiar la pintura i que Meegeren anava a veure com l’estudiava per mofar-se’n d’ell. Meegeren animat per l’èxit de la venjança, va decidir pintar altres obres amb el mateix estil just en el context de la caiguda de l’Alemanya nazi al 1945 i després de la guerra, de forma casual, va començar una investigació policial per la troballa de diversos Veermers adquirits per alts preus o de forma irregular sent una de les troballes l’obra pintada per Meegeren a la que Bredius s’havia atribuït el seu descobriment. La policia va determinar que l’obra havia estat venuda per Bredius als nazis i per tant, van acusar-lo de col·laborar a espoliar obres que havien de pertànyer a tresor nacional d’Holanda. La policia va descobrir que Meegeren havia venut diverses obres suposadament de Veermer, sent arrestat i enviat a presó acusat de col·laborar amb els nazis. Al judici l’artista va declarar que lluny de col·laborar amb els nazis els havia estafat ja que les obres eren seves, i per tant no estava menyspreant el tresor nacional d’Holanda. El jutge va decidir que l’artista sota vigilància, fos tancat amb l’objectiu que pintés una altre obra, demostrant així la seva innocència. Pintà “Jesús entre els doctors” i fou alliberat. No obstant, cada vegada que apareixia una suposada obra de Veermer, l’artista era jutjat acusat de frau que acabà en pena d’un any de presó, morint d’un atac de cor 6 setmanes després d’entrar-hi. La historia diu que no podem saber si Bredius va conèixer la noticia, però tenint en compte el gran ressò mediàtic del artista que va causar la situació, és molt probable que el crític s’hagués adonat de la venjança que Meegeren va dur a terme.

Van Meegeren posa de manifest amb aquets acte, com el sistema artístic pot ser manipulat o manipulable per venjança, sent el punt de partida per pensar en les frustracions dels i les artistes en haver de sotmetre’s a unes lleis imposades que converteixen la creació en una carrera de fons repleta de condicionants que causen inquietuds i estratègies que s’apropen més a les maneres de fer d’un empresari que a les d’un artista que empra la seva creació com a forma d’expressió. Aquestes condicions laborals de ritmes estructurats i continuats, són amb les que els/les artistes han de treballar, combinant-se amb l’estudi, la producció o pràctiques que sovint acaben per convertir-se en un acte narcisista on l’artista que provoca malestar personal que poques vegades és compartit, entre d’altres perquè “la feblesa” que se’n denotaria en compartir sensacions, converteixen al artista en un ésser “dèbil” i poc preparat per la vida professional. És per tant una necessitat per molts i moltes artistes, havent traspassat aquest límit que ha afectat a la seva vida quotidiana, que el concepte “treball” sigui revisat i re-humanitzat ja que els/i les artistes acaben entrant en un cicle institucional que pressiona als creadors en formes de fer i desenvolupar-se.

Inscripció prèvia a info@laescocesa.org

*Sessions:

1 - Comunitat
9 Octubre 16:00-19:30
Alberto Peral (director de Halfhouse)
La primera sessió serà destinada a tractar el tema Comunitat planteja com la mecànica capitalista allunya als ciutadans individualitzant-los en subjectes aliens. D’aquesta forma d’existència que posa de manifest la lluita entre ciutadans que no plantegen la quotidianitat des d’allò comú, se’n presenta la paradoxa de que en l’art, treballar amb altres artistes i/o comunitats creatives, és no només un fet sa sinó que necessari.
Mitjançant aquest plantejament A. Peral, director de HalfHouse, planteja de quina manera estructures “institucionals” poden albergar formes de comunitat artística que s’allunyen de les formes de fer agressives imposades per el concepte “professional”.