El 1908 va néixer a Barcelona la Sociedad de Atracción de Forasteros, col·lectiu integrat per membres de la burgesia catalana amb la missió d'oferir informació turística als visitants de la ciutat i la resta del territori espanyol. La seva activitat no es limitava a interpretar la realitat, sinó també a desproveir de les seves càrregues socials, sedimentades en els elements arquitectònics urbans al llarg dels anys, i redissenyar com un símbol merament identitari i icònic.

 

Els empresaris i polítics que dominaven llavors la ciutat, actuant a través d'aquesta associació, creen el "Butlletí Mensual de la SAF" (més tard "Barcelona Atracció"), revista que es va distribuir al llarg de la primera meitat del segle XX per molts països del món, promovent una campanya en què es negava la realitat social d'una ciutat formada majoritàriament per integrants de la classe obrera. En el seu lloc, emergia una nova urbs convertida en monument, conseqüència històrica del domini de la classe alta capitalista que aconseguia d'aquesta manera reformular-a través dels interessos privats de l'espai públic.

 

Aquests processos d'intervenció del poder en els significats urbans no han disminuït. Al contrari, els barris més transitats de les ciutats com Barcelona es veuen contínuament afectats per l'obertura de cadenes multinacionals que, avantatjades per la tendència oligopolística del neoliberalisme i el capitalisme financer, imposen una homogeneïtzació en els comportaments i les estètiques subjacents en totes les ciutats del món.

 

 

 

En aquest aspecte, cada obertura de les cadenes multinacionals és també una mostra de la imposició violenta dels nuclis de poder que, recolzats per la desterritorialització dels fluxos de capital, conseqüència de la transformació financera del capitalisme, s'imposen sobre les identitats i els sediments històrics que haurien de caracteritzar els diferents territoris. És un símptoma més que fa un balanç de l'acceptació i l'assumpció grupal de les dinàmiques imposades jeràrquicament.

 

 

El projecte parteix d'una investigació sobre aquest fenomen d'homogeneïtzació i privatització de l'espai urbà per al seu consum a través de la re-edició i distribució del "Butlletí mensual de la Societat d'Atracció de Forasters", que promovia la idea que el turisme podia modernitzar Catalunya.

 

La re-edició del butlletí ens serveix com a eina d'anàlisi d'aquest fenomen social del que és actualment víctima Barcelona, ​​com totes les grans urbs des del triomf del neoliberalisme.

 

Per això es generen accions, intervencions públiques i laboratoris que creen un diàleg entre monuments històrics, l'espai públic i diverses estratègies privades destinades a la seva actual funcionament de consum. Les peces i registres de les accions ens serveixen per il·lustrar el Butlletí i promocionar projectes de modernització de la ciutat que en realitat mai es van fer i, d'aquesta manera, qüestionar la resignificació de l'espai urbà, que condiciona directament els fluxos, activitats i maneres de veure'ns o pensar-nos com a practicants d'una ciutat que silenciosament es torna inhabitable.

 

Finalment, es durà a terme una jornada oberta al públic el 18 de juliol amb l'artista Domènec, on es debatrà les intervencions desenvolupades i generaran propostes noves per finalment desenvolupar el contingut de la publicació de manera participativa.