Aquest projecte de Lior Zalis proposa qüestionar la relació entre pràctiques espirituals, pràctiques polítiques i pràctiques estètiques a través d'exercicis col·lectius i fabricació d'objectes i situacions.

Per a això, buscarem crear un vocabulari màgic per a processos estètics que pugui servir d'eina per als processos artístics contemporanis. Per mitjà de trobades de diferents formats amb artistes i investigadors buscarem crear un marc de reflexió sobre les tecnologies estètiques per darrere de les pràctiques màgiques i al mateix temps generar un espai de confluència i comunitat que produeixi un saber compartit per mitjà del fer. Recollint altres epistemologies i sabers històricament marginats, el projecte s'estructura en trobades per a generar materials de suport i pràctiques que facin una justícia epistémica sobre la fetilleria, l'espiritualitat i la màgia. En interrogar-nos sobre l'eficàcia del pensament màgic i espiritual en el camp teòric i pràctic de les arts contemporànies, podem desplaçar-nos d'un món marcat pel desencantamiento i racionalitat cap a altres maneres d'habitar, fer i sentir.

Amb aquests exercicis de materialitat dissident es fa una aposta política de crear altres vincles i desitjos comunitaris a través d'experiències que posen en relleu les relacions i negociacions eròtiques, estètiques, col·lectives, polítiques, espirituals i sagrades sobre la materialitat de la vida. En aquesta proposta de recerca grupal s'experimenten dispositius de creació col·lectiva que permeten altres pràctiques de desig. Es tracta d'entendre com les formes i pràctiques religioses poden ser considerades com a eines estètiques per a les pràctiques polítiques i comunitàries.

En el camp de les arts com en el de la política, aquest projecte reprèn la otredad constitutiva en la construcció semàntica del fetitxisme per a pensar-lo com a política altra. Enfront del desencantament i racionalització del món, el treball fetitxista ofereix a l'art una perspectiva del ritu i de la màgia com a política de la mobilitat i s'inscriu l'encreuament de camps interdisciplinaris i debats fonamentals de la contemporaneïtat com els anomenats nous materialismes, teories i pràctiques decolonials, pràctiques ecofeministes i epistemologies de la màgia. Així, aquest és un projecte d'exercici històric encarnat per a experimentar la materialitat a la vida a contrapèl en altres marcs de pensament.

Inscripció prèvia: info@laescocesa.org

Programa:

- Taller col·lectiu de retallada d'arquetips per Laura València Ufanosa
02/07 - 18.00 h

- IN-BOCACIÓ per Itxaso Arrieta
09/07 - 18.00 h

- Conjur per Juan David Galindo
16/07 - 20.00 h

- Beuratge i curandería ambulant per Francisco Navarrete Sitja
24/07 - 18:00 h   Lloc de trobada: Metre Roquetes. Sortida Vidal i Guasch.

Taller col·lectiu de retallada d'arquetips.

En aquesta primera trobada, la proposta és activar col·lectivament un temps no productivista, un temps que en algun moment es va utilitzar per a crear amulets, curacions, banderes, vestits o braçalets, realitzats amb una tecnologia que només va necessitar paper, ganivets i navalles ben afilades. El taller consistirà a activar el temps retallada/paper per a la creació col·lectiva d'arquetips, juntes explorarem en la representació d'un desig, un símptoma o una afecció transitòria, amb el propòsit de performarlos, ironitzar-los o deconstruirlos... ballarem la màscara".

Laura València Lozada (Mexíco) Artista Visual per la Facultat d'Arts i Disseny de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Es va especialitzar en pràctiques interdisciplinàries, art públic i en context pel Seminari de Mitjans Múltiples, FAD - UNAM. Va estudiar en el Programa d'Estudis Independents MACBA 2017- 2018 a Barcelona. Va rebre en dues ocasions la beca de Joves Creadors FOECAH - FONCA a Mèxic i les beques "International Human Rights Funders Group - Appleton Fundation", Los Angeles, CA i "Andrew W. Mellon Fundation" residència artística en Swarthmore Collegue, Filadèlfia, PA. Ha exposat en el Museu Ex- Teresa Arte Actual i la Galeria Metropolitana- UAM a Ciutat de Mèxic, La Galeria B- 132 del Belgo Building a Mont-real, la Galeria Stanlee i Gerald Rubin de la Universitat de Texas en el Pas Texas, El Parqueadero del Museu d'Art del Banc de la República a Bogotà i Schweizerisches Architektur-*Museum - SAM, Basel, Suïssa.

La seva pràctica artística s'enfoca a la creació de dispositius de memòria, la cerca de contra-relats, l'estudi de l'esfera pública, el artivismo i la gràfica expandida. Actualment desenvolupa el projecte Passos per a fer ploure- conjurs i contra embruixaments enfront de les violències, una recerca teòric-pràctica que aprofundeix en la genealogia com a forma de localitzar històries no comptades i contra relats, el temps no- productivista i la màgia empàtica. En aquesta recerca analitzo una pràctica de curació que consisteix a retallar sobre paper una sèrie d'arquetips que formen part de la cosmogonia de les comunitats indígenes otomíes del centre de Mèxic.
 

IN-BOCACIÓ

Les boques, les gargamelles, els morros, els pics, musells. Bocamoll. Amb totes les boques, tirant per les boques; obertes. Estant, amb la boca oberta. Parlar per les boques d'unes altres. Altres boques parlant per les nostres boques. Per a fer boca, i fer-nos boques. Estant com a cossos boca. Bocabadades. Alguna cosa així com pràctiques de l'invocar des de les nostres boques, o sent boques, o sent altres boques o deixant-nos en les boques d'unes altres. Practicarem juntes possibilitats subtils del sortir-nos i entrar-nos de nosaltres mateixes, invocant presències, sincronies i superposicions múltiples. Desbocar-nos i desembocar-nos, baladrejar-nos sense temps per a certes lògiques, o connectant amb el temps d'altres lògiques. Invocant uns altres estares, invocades per altres cossos

Itxaso Corral Arrieta, un organisme viu que comença a organitzar-se a partir de la trobada apassionada d'una immunòloga i un bacteriòleg. Un ésser viu que, com totes, balla des que nedava en el líquid amniòtic. Començament a parlar abans de caminar, i, més tard, aprenc a caminar i tinc la sort de no parar de caminar, moure'm i parlar, al mateix temps. Durant la meva infància i adolescència dono milers de passejos per les muntanyes basques aprenent coses fonamentals sobre fisiologia, micología, biologia, geografia, botànica, meteorologia, astronomia, mitologia, màgia, gramàtica, semàntica, gastronomia i política.

Em revoluciono amb tot el que tingui a veure amb pistes per a entendre els processos comunicatius entre els éssers vius, les seves capacitats expressives i afectives i les seves maneres d'estar i fer junts. M'interessen els espais d'aprenentatge col·lectiu, en sintonia amb pedagogies radicals i feministes, en els quals trobar-se amb preguntes, infra coses, interferències, rereguardes,… Busco pistes entorn dels sabers d'un cos circulat i travessat més enllà dels canals conceptuals; no crec en les construccions jeràrquiques en relació en saber i crec que els sabers del cos ens estan dient, ens estan movent més enllà d'aquestes jerarquies. Crec que de les pràctiques i recerques artístiques es destil·len eines de vida que poden ajudar-nos a pensar altres realitats, altres cossos, altres veus. Fonamentalment, estic respirant, vibrant i en moviment, i per això em va nomenar com a artista escènica viva, ballarina solta, cantant vital, escultora musical, escriptora i profundament paranormal. Llicenciada en Periodisme i Art Dramàtic (País Basc). Diploma en Film and Performance Studies (University of Kent, Anglaterra), Diplomada en la École Internacional de Théatre Jacques Lecoq (Paris), Postgrau en Poètica del Cos i Llenguatge sensorial (Barcelona), Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual (UCLM, Museu Reina Sofia, Madrid) i PEI 2017-18, Programa d'Estudis Independents en el Macba, Barcelona.

Conjur:

Conjur és una acció col·lectiva en la qual es proposa entre tots els participants passar el temps en el qual una espelma es consumeix en ell mateix espai junts i sense dir paraules. L'objectiu és crear un espai de conjunció col·lectiva que no passi per mitjà de la paraula. Part de la intenció d'efectuar un ritu col·lectiu que no aquest associat a una doctrina religiosa. El to el definirà el grup que conflueixi en la mateixa habitació el temps que duri l'espelma, sense cap performance, guia, dinamitzador o activador. No es permetrà en cap moment la verbalització de qualsevol impuls, objectiu o desig d'efectuar l'acció, sigui col·lectiu o personal. Només es podrà explicar l'objectiu a una desconegut.

Preparatius:
Primer: una setmana de cuidar el cos. No excés, no absència. El que li vagi millor fer o no fer a cada cuepo. L'artista agendará una trobada individual o col·lectiu anterior a la sessió per a conèixer als participants i donar-los informacions més concretes sobre la sessió.

Juan David Galindo (Bogotà, 1992) és graduat en Belles arts i Disseny per la Escola Massana. Curso el Programa d'Estudis Independents del MACBA. El seu treball artístic s'articula mitjançant la performance, el vídeo, la instal·lació i l'arxiu. En el 2019 ha mostrat el seu treball en Fabra i cotes, Centri d’Art Contemporani. En el 2018 ha mostrat el seu treball a la Sala D’art Jove, la Galeria Acid Sulfuric i La Blueproject Foundation. En 2017 a la Sala Hiroshima, en el Museu d'Art Modern de Bogotà, i en Les Cigarreras d'Alacant. En 2016 la Galeria Angels.

Beuratge i curandería ambulant:

Les Trementinaires eren dones del món rural que recol·lectaven plantes autòctones en els boscos i prats de l'alta muntanya en la zona del Pirineu Català. Carregades d'herbes, flors seques, oliïs ungüents, potes, llaunes i fardells, les Trementinaires emprenien llargues caminades al voltant de Catalunya, des de les planes interiors fins al litoral Barceloní. Això, amb la intenció d'oferir, casa per casa, diferents preparacions naturals i medicinals destinades a la cura de diversos mals, malestars i malalties.
Prenent com a punt de partida el quefer de les Trementinaires, el taller “Beuratge i curanderíaambulant” es proposa com una caminada col·lectiva per una zona de la muntanya i ParcNatural de la Serra de Collserola. Ambient on buscarem establir un dialogo obert entorn de nocions i tecnologies associades a la preparació de beuratges, el recol·lectar, caminar i curar, a més d'associacions especulatives entre aquestes nocions. Així, a partir de la vagabunderia, temps compartit i creació de diagrames, explorarem aromes i formes, maneres de recol·lecció i classificació, beuratges imaginaris i curacions possibles.
Lloc de trobada: Metre Roquetes. Sortida Vidal i Guasch.
RECOMANACIONS PER ALS PARTICIPANTS:
Sabatilles aptes per a caminar per la muntanya.
Botella d'aigua i alguna cosa per a picar
Gorra per al sol
Roba còmoda i lleugera
Lents de sol
Protector solar

Francisco Navarrete Sitja (1986, Xile), és Llicenciat i Màster en Arts Visuals de la Universitat de Xile, i va ser becari del Museud’Art Contemporani de Barcelona MACBA per a cursar el Programa d'Estudis Independents PEI. Actualment, pertany a la xarxa internacional TSOEG “Temporal School of Experimental Geography (UK) i desenvolupa un projecte de recerca artística en “La Becque / Résidencesd'artistes”, en marc del programa “COINCIDÈNCIA Cultural Exchange” de Pro Helvetia - Swiss Arts Council, a Suïssa. Des del 2015 treballa i viu a Barcelona.
Navarrete ha exposat, individual o col·lectivament, en diferents contextos socioculturals i geogràfics de Xile, l'Argentina, Colòmbia, el Perú, Bolívia, l'Uruguai, l'Equador, Veneçuela, Cuba, Espanya, Grècia, Portugal, Itàlia, Alemanya, Polònia, França, Suïssa, Àustria, Holanda, els Estats Units, Canada, i Austràlia, entre altres. Així mateix, ha participat en residències artístiques en Hangar.org(ÉS); V2_Lab for Unstable Mitjana(NL); Territori compartit, Casapoli(*CL); Fundació Botí(ÉS); O Espaço do Tempo(PT); Centre Huarte(ÉS); La Becque(*CH); Residència Terra (en)coberta(CL); L’Asil Filangieri(*IT); Festival d'Art Sonor TSONAMI(*CL); Etiòpia Centre d'Art i Tecnologia(ÉS); Projecte Nord(CL);i Fundació BilbaoArte Fundazioa (ÉS); entre altres.
Entre les seves pròximes participacions destaquen: Bequis de Art i Natura 2019, en Centri d'Art i Natura de Farrera(ÉS); trobada INCOGNITUM: Circumnavegacions Contemporànies (CL/PT); Osmosis: Naturamhominis et naturae, en City Art(*IT); Notis onLandscape (...), en Kunstraum Lakeside(*AU), i 14a Biennal d'Arts Medials: El Quart món(CL), entre altres.
Actualment, associant motius distants que obren un camp de possibilitat, les seves pràctiques estètiques i quefer artístic investigador es pregunten pel rol i categoria del “no-humà” en la construcció dels imaginaris territorials i producció de memòria col·lectiva. Això, explorant els sentits simbòlics atribuïts certes materialitats i entitats dels ambients en els quals desplega la seva pràctica.