Vestimenta per a esdevenir paisatge és una recerca de Paula Bruna sobre l'aproximació al paisatge des d'un punt de vista no humà, mitjançant la confecció d'un abillament amb el qual experimentar el paisatge. Emmarcat en un projecte artístic més ampli dit El Plantocè, aquesta recerca es fonamenta en la necessitat d'acostar-se a subjectivitats no humanes per a comprendre els sistemes ecològics i les seves relacions complexes, i en la importància de la direcció en l'acostament amb l'altre: no des de l'aproximació cap al costat de l'antròpic, sinó des de la disponibilitat d'anar (o fins i tot ser) més enllà de l'humà.