Aquí sí que s’hi pinta molt

Ens apropem al Poblenou per conèixer La Escocesa, una residència d’artistes visuals i fàbrica de creació autogestionada.

"Situada al carrer Pere IV, al Poblenou, es troba La Escocesa, una altra supervivent del passat fabril de la ciutat que ha aconseguit reiventar-se i treure pit, lluitant contra projectes mastodòntics de la febre del maó. La reconeixereu pels acolorits i exagerats grafits que decoren les portes d’aquest edifici de 1852, on s’hi fabricaven productes químics per a la indústria tèxtil. Els propietaris més importants de la fàbrica van ser Johnston, Shields & Co, de Newmiln, Escòcia, d’on li va venir el nom que encara conserva. La Escocesa és una residència d’artistes d’arts visuals, principalment arts plàstiques (pintura, escultura, grafit i serigrafia) i alhora és un centre adscrit al projecte de fàbriques de creació de l’Ajuntament de Barcelona..."

Leer més

(Foto: JOSÉ CARLOS LEÓN / El Punt)

La penúria cultural no coneix fronteres. Després dels casos de l’Espai Zero1 d”Olot, de Can Xalant de Mataró i de Can Felipa a Barcelona, aquest darrer no condemnat del tot, amb una moratòria aconseguida per la mobilització popular i del sector, ara ens arriben notícies preocupants de les terres del sud. El Centre d’Art de Tarragona està en perill. Un centre que depèn de l’Ajuntament de Tarragona i del Departament de Cultura de la Generalitat i que forma part de la Xarxa de Centres d’Art de Catalunya. Ja va sent hora que el Conseller Mascarell es pronunciï sobre el futur de la xarxa, dels centres d’art en general i del cas de Tarragona en particular. És incomprensible que els dirigents culturals del país pemetin que totes les batusses vagin pel cantó de les pràctiques artístiques contemporànies.

S’ha iniciat una campanya de signatures a favor de la continuïtat de la feina feta fins ara en el Centre d’Art de Tarragona. Ja sé que alguns comencen a estar cansats de fer aquest tipus de gestos, de pronunciaments. Però, davant de les injustícies hi ha una cosa pitjor que els gestos aparentment inútils, el silenci. A més, com acabo d’indicar, en el cas de Can Felipa la pressió popular ha tingut un primer resultat molt positiu. Qui vulgui signar la petició ho pot fer en el següent enllaç. En l’argumentació de la petició podreu trobar un seguit d’apunts absolutament raonats sobre el que es demana.