Després de la invocació ve el estupre i més tard l'apropiació. Dels dubtes vénen les preguntes i més tard alguna enunciació. Es doblen les veus, hi ha més d'una força que s'apodera dels discursos. Hi ha una bolcada, un tornar, un retrocés (o no) a allò que ens uneix, a aquell foc que ens porta a una llar. Loki, trampós de l'extrem nord, delicat engendro de gegants, mentider que diu veritats s'acosta al foc, cridat pels rituals, a celebrar un convit.
Rituals són i seran sempre un conjunt de regles, unes regles que no són inamovibles, es reinventen, es rescaten, es tergiversen. Altars per als vius, altars per als que vénen al festeig. Els cants s'escolten al lluny i converses a la immediació. Al convit cada un deixa els seus assumptes de costat i gaudeix de copiosos festins.
