La Escocesa és un centre artístic en desenvolupament que s'inscriu en un antic recinte industrial parcialment convertit en ruïna: l'estat d'alguns dels seus espais remeten al pas del temps i a les múltiples accions que ho han ocupat, les efectuades i les silenciades.
Recreant ruïnes parteix d'una premissa senzilla: els artistes residents en La Escocesa, que formen part de la seva obertura cap al futur, que construeixen col·lectivament un projecte artístic a través d'un espai de convivència, imaginen múltiples formes de recrear les ruïnes que els emboliquen. Reinterpreten, en aquest sentit, el potencial poètic i temporal de la ruïna i, en fer-ho, imaginen un futur no advingut encara. A través d'aquesta acció, s'inscriuen en la potencialitat artística que ja va retratar Marc Augé en referència a la ruïna: els artistes, va escriure, “pressenten que incumbeix a l'art salvar el que hi ha de més preciós en les ruïnes i en les obres del passat: un sentit del temps tant més provocador i commovedor puix que no és possible reduir-ho a història, puix que és consciència d'una manca, expressió d'una absència, pur desig.”
